|
Castellano
· English ·
|
|
|
|
|||||||||||||||
Treballs i projectes de referènciaHi ha una sèrie de treballs que es poden considerar referències per a-pam(del nas). Perquè toquen conceptes i aproximacions similars o alternatives. Normalment són treballs que hem analitzat, que hem utilitzat com a usuaris i que hem treballat i contrastat amb altres persones a través dels tallers. Webtracer
Software de tipus freeware creat per nullpointer/Tom Betts per cartografiar sites. Construeix un mapa d'enllaços entre nodes utilitzant uns criteris de representació gràfica que afavoreixin la claredat i un sistema d'optimització en temps real que va afinant i corregint l'estructura segons es va creant per tal d'obtenir la organització més clara possible. En contraposició, a-pam(del nas) es va creant un mapa cada vegada més complex i difícil de llegir, atès que no pretén ser una eina d'estudi sinó proporcionar l'experiència del punt de vista local durant l'exploració d'un estructura complexa. www.nullpointer.co.uk/-/webtracer
Anemone
Software de Benjamin Fry que forma part d'una recerca per aconseguir visualitzacions orgàniques de grans volums de dades. Mostra en arbre 3D l'estructura de directoris i documents d'un site i n'augmenta el gruix segons la seva popularitat. El tràfic entre nodes s'indica amb línies adicionals d'un altre color. A a-pam(del nas) prendrem algunes de les seves carterístiques, com ara tenir en compte els nodes més visitats o eliminar els que ho siguin menys. http://acg.media.mit.edu/people/fry/anemone/
Visual site map
Sistema de cartografiat experimental de Xia Lin (Universitat de Drexel) que mostra un site en forma de mapa compacte de regions de color adjacents. En el nostre cas hem desestimat les solucions que reparteixen la pantalla en zones perquè ens interessava remarcar sobretot l'estructura d'enllaços.
Visual Thesaurus
Aquest sistema crea un graf de connexions dinàmic i interactiu per mostrar les relacions semàntiques entre paraules. Tot i que no està dissenyat per mostrar estructures de sites creiem que és bastant proper al tipus de filosofia de treball d'a-pam(del nas).
Starrynight + SpiralSistemes
de representació gràfica dels diferents continguts
de la base de dades dinàmica Rhizome
centrada en temes d'art electrònic
i en xarxa. Ambós es basen en utilitzar metàfores
visuals: en un cas constel.lacions de continguts relacionats com
si veiéssim un cel estrellat , en l'altre una espiral al
llarg dels braços de la qual s'ordenen cronològicament
els temes. Malauradament per accedir actualment a aquests dos sistemes cal
ser usuari registrat de Rhizome:
Inxight
Sistema de mapa dinàmic de dades d'estructures hipertextuals (normalment un site) generat mitjançant una projecció hiperbòlica. La seva aportació més interessant consisteix en que a mesura que recorrem la seva estructura només mostra en detall la regió de continguts propers al nostre centre d'interès i minimitza la resta. Té en comú amb a-pam(del nas) el fet de centrar-se en el punt de vista local i en la forma d'expansió radial de tractar al node principal i les seves connexions, tot i que nosaltres ho resolem exactament en la direcció contrària: expandint el segon pla fins a omplir tota la pantalla. The Web Stalker
Software creat per I/O/D que permet experimentar internet d'una forma poc convencional, allunyada de les habituals interfícies gràfiques d'usuari i dels navegadors standard. Per a nosaltres és una referència important i l'hem utilitzat en diversos tallers i també com a sistema per "analitzar" treballs propis. a-pam(del nas) s'hi assembla perqué també llegeix les dades del codi HTML i utilitza l'etiqueta <A> per anar construïnt un mapa de nodes i connexions. Hi ha dues diferències principals. La primera és que The Web Stalker tracta de manera igualitària tots els nodes en el mapa. En canvi a-pam(del nas) prima el punt de vista local i aplica formes de representació diferent segons la distància respecte al node principal. La segona diferència té a veure amb el procés de construcció. A The Web Stalker l'usuari dóna una URL inicial i a partir d'aquí el sistema va "estirant el fil" dels enllaços; a a-pam(del nas) l'usuari ha d'anar guiant en tot moment la construcció del mapa, decidint quin dels nodes enllaçats es desenvolupa. A més hi pot haver diversos usuaris intervenint sobre el mapa simultàniament.
Eden.Garden.1.1Projecte creat per Entropy8Zuper! que es basa en un software que pren les etiquetes HTML d'una pàgina i construeix un món en el que cada una d'elles està representada per un animal, planta,... constituint un entorn tridimensional navegable en primera persona. Ens interessa el problema del mapatge entre les dades extretes del codi HTML i la seva representació visual. A a-pam(del nas), però, de moment ens hem centrat en només dos tipus d'etiquetes (les <a> i <img>) i ho resolem d'una forma bastant literal tot i que no descartem aprofundir més en aquest tema en el futur. eden.garden1.1.projects.sfmoma.org RiotSoftware ceat per Mark Napier que actua com un browser alternatiu recombinant text, imatges i enllaços de les darreres pàgines que els usuaris han introduit. Riot funciona sobre cualsevol navegador modificant-lo. Es dificil definir quin és el paper de l'autor en una obra així i fa evident la dificultat intrínseca de qualsevol intent de control de la propietat intelectual. Amb a-pam(del nas) no ens interessa tant el concepte de collage, atès que, tot i que efectivament es produeix, es limita als nodes dels primers nivells i desseguida es perd. El que sí que tenim en comú amb Riot és el fet de l'apropiació de continguts mitjançant la referència profunda i la voluntat de potenciar el debat sobre el control de la propietat intelectual. Borges: Los dos reyes y los dos laberintosAquest conte de Jorge Luis Borges és una referència obligada quan es reflexiona sobre els laberints i molt especialment quan parlem sobre el punt de vista de l'explorador d'un sistema laberíntic. L'argument és senzill: el rei de Babilònia abandona al rei dels àrabs dins d'un laberint complicadíssim d'on aquest només en pot sortir encomanant-se a Alà. Al cap d'uns anys els àrabs envaeixen Babilònia i porten al rei babiloni fins al seu laberint particular, el desert, d'on aquest no en pot sortir i hi troba la mort. El punt de vista local de la persona que està dins d'un laberint augmenta la seva desorientació, les referències són sempre massa properes i és difícil trobar-ne la sortida. Però el cas oposat és tant o més desorientador. L'absència (aparent) de referències del desert ens pot deixar sense pistes per orientar-nos. Amb a-pam(del nas) oferim un sistema on l'usuari només té informació útil de massa aprop i tot i que pot veure el conjunt de l'estructura es tracta d'una visió massa caòtica com per resultar orientativa. Per tant l'usuari experimenta la doble sensació d'estar en un laberint i en un desert simultàniament. BORGES, J. L. El Aleph.(recull de contes). Alianza Editorial. 1988 socialfiction: generative psychogeography i .walkEl col.lectiu holandés Socialfiction fa un cert temps que desenvolupa varietats pròpies de la pràctica situacionista de la deriva. L'any 2002 fa una crida a l'aplicació de la psicogeografia generativa utilitzant algorismes (que indiquen la decisió a prendre a les cruïlles). La crida rep resposta de diversos col.lectius arreu del món. Recentment socialfiction ha creat .walk, un llenguatge de programació per codificar els algoritmes a aplicar caminant per la ciutat. A a-pam(del nas) intentem plantejar també la pràctica de la deriva situacionista com una forma més de navegar per la www, és per això que a priori no oferim els continguts de les pàgines que referenciem sinó que les visualitzem només a travès de les imatges i dels textos dels seus enllaços. Ens interessa emfatitzar el fet de navegar com a acció de recórrer una estructura de connexions i no com cerca d'un contingut concret, i com la pròpia navegació esdevé construcció de l'estructura que anem explorant. SOCIALFICTION. Generative psychogeography as a tool for the contruction of a hive mind. Utilitza l'exemple del formiguer (que a través de formigues autònomes explora l'entorn trobant les rutes més òptimes) per extrapolar a l'entorn urbà proposant una manera d'actuar que pot portar-nos a una forma d'intel.ligència col.lectiva SOCIALFICTION. Algoritmic noise as free culture. Informe/valoració del "Hot summer of psychogeograpy 2002" per part de Socialfiction. SOCIALFICTION. Algorithmic Psychogeography El principi generatiu aplicat al caminar per la ciutat. |
