Net.art cooperatiu: una proposta experimental

Gómez, D. i Ferrer, J.  (2002). “Net.art cooperatiu: una proposta experimental”. Comunicació a les IV Jornades sobre Art i Multimèdia. Mediateca CaixaForum. Fundació “la Caixa”. Barcelona. [url original desapareguda, veure a la Wayback machine d’IA]

Llicència: Creative Commons Reconeixement Compartir Igual 3.0.


 

Presentació TAG
Ens agradaria començar presentant-nos. Som en David Gómez i en Jaume Ferrer i formem part del Taller d’Intangibles (TAG), un equip de treball artístic que vam crear l’any 1996. El nostre treball es desenvolupa en el camp de les arts digitals i de xarxa des d’on intentem tractar qüestions relacionades amb la no-linialitat, la cooperació i la presa de decisions des d’un punt de vista local[1]..

Des del domini enlloc.org intentem construir un espai de creació, reflexió i difusió que es concreta en diferents propostes. Una de les nostres línies de treball és la dinamització de tallers i seminaris al voltant del net.art i l’art digital. Aquests tallers, que poden ser presencials o bé poden desenvolupar-se a la pròpia xarxa, formen part de la investigació artística del TAG pel que fa al treball en col.laboració amb altres persones.

Introducció del tema de la comunicació
El tema que volem tractar en aquesta presentació està lligat a algunes de les experiències que hem dut a terme en el decurs dels nostres tallers i seminaris sobre net.art. Atès que les nostres aportacions parteixen més de l’acció i de la creació de propostes artístiques que no pas de la crítica o de la teoria de l’art, assumim que la nostra aproximació és “local” i el nostre punt de vista parcial i subjectiu.

A diferència de mitjans de comunicació com la televisió, la premsa o la radio, l’estructura i el plantejament tecnològic d’internet fan que donar el pas des del rol d’espectador fins al rol de creador sigui fàcil. Aprofundint en aquesta possibilitat s’han desenvolupat diverses tecnologies que permeten la participació i el treball en col..laboració. Tot això fa d’internet un context idoni per a l’art cooperatiu.

El net.art, com a conjunt de pràctiques artístiques específiques d’internet i de les xarxes en general, trenca la frontera entre autor i espectador i explora les possibilitats de construïr obres col.lectives en col.laboració. L’aportació del “públic” va més enllà de la interpretació inherent en qualsevol experiència estètica arribant a la modificació de l’obra. En les discusions de mitjans dels noranta a “nettime” es senyala com una característica de la peça d’art d’internet, el fet que pugui “ser expandida per altres persones”[2].

La pràctica posterior ha agafat diferents camins, però en molts casos s’ha seguit aquesta proposta en diverses variants.

Explicació de hMosaiCoop
Presentem aquí el projecte hMosaiCoop (mosaïc cooperatiu d’hiperenllaços). Es tracta d’un “experiment” iniciat en el context de tallers de net.art com a incitador del debat sobre autoria i cooperació. A diferència d’altres propostes cooperatives que es poden trobar a la xarxa, algunes de les quals comentarem després, el nostre mosaïc no està automatitzat i requereix un cert grau de competència en l’ús de les tecnologies bàsiques de xarxa (fonamentalment preparació d’imatges, HTML i us de l’e-mail). Tot el funcionament es basa en normes que podem respectar o no.

Es demana als participants que crein un col.lecció d’icones (imatges GIF de 32×32 píxels) i que en facin una composició vinculant-les a un document HTML que posteriorment publicaran. Aquest document mostrará també una adreça electrònica de contacte del seu autor.

A continuació es demana als participants que bescanviin les seves icones mitjançant una negociació a través d’e-mail. En el present context, negociar vol dir que cada participant entra en contacte amb un altre i li “oferta” una icona pròpia a canvi de rebre una icona de l’altre. L’aspecte crucial del procediment rau en que no es poden bescanviar fitxers d’imatge si no només les URLs o adreces electròniques d’aquests recursos, acompanyats de les adreces de la pàgina HTML a la qual es troben vinculades originalment en el servidor de l’autor.

Quan algú utilitza una icona bescanviada de la qual no n’és l’autor, es limita a incorporar-ne la URL a la seva pròpia pàgina i a afegir-hi un enllaç que dugui a la pàgina mestra de l’autor. Això implica que si algun “donant” d’icones decideix editar les seves pròpies icones i modificar-les, molts altres participants es veuran afectats atès que els fitxers es troben sempre al servidor de l’autor i no estan duplicats als servidors de la resta de participants. D’aquí se’n deriva una xarxa de compromisos, de tal manera que participar-hi vol dir no només aconseguir icones, sinó també autoobligar-se a no canviar el propi material de lloc. El resultat és una xarxa de composicions gràfiques enllaçades entre sí i una xarxa de persones que s’han intercanviat gràfics i han adquirit el compromís de mantenir estables unes URL.

De fet, la posada en marxa del projecte només ha implicat la redacció d’un document [3] (que pot ser copiat i publicat on es vulgui) on s’explica la proposta. Tot el control de les seves parts es produeix a nivell local i el resultat global és conseqüència del treball de cada participant i dels intercanvis interpersonals. El nostre propòsit era posar en marxa un projecte que no impliqués un control i una gestió centralitzats i on els participants no perdessin el control sobre les seves contribucions.

Un dels aspectes interessants del que s’està construïnt és que, tant a nivell gràfic amb les icones, com a nivell de composició, les propostes són molt diverses.

Conceptes bàsics entorn de la cooperació
Quan parlem de net.art cooperatiu caldria plantejar-se en primer lloc què entenem per cooperació. En principi diem creació col.lectiva per oposició a creació individual. Però el terme es presta a ambigüetats. És creació col..lectiva qualsevol en la que intervé més d’una persona i per tant qualsevol mena de treball en equip. En són exemples el Cinema, els videojocs, els treballs creats en estudis de disseny gràfic o publicitat i també les creacions artístiques creades per un equip.

Però, com s’ha apuntat, ens interessa aquell tipus de creació col.lectiva que implica d’alguna manera l’espectador o que trenca la fontera entre creador (actiu) i públic (passiu). També podríem parlar de creació participada, creació cooperativa, creació distribuïda o creació col.laborativa. Cadascún d’aquests conceptes matisa el tipus d’activitat. D’altra banda, és molt clara la relació entre la creació basada en el treball en equip i la creació cooperativa o col.laborativa, ja que comparteixen diversos aspectes i procediments. Una altra manera de veure-ho seria considerar que a internet el treball en equip pot ser expandit fins a un nombre indeterminat de persones.

Fent una analogia amb els sistemes biològics segons es descriuen des de la ciència de la complexitat, podríem entendre el net..art como una forma embrionària de treball en xarxa que tendeix cap a l’autorganització. Entre tots, simultàniament i de forma descentralitzada, amb interessos i motivacions diferents, inventem i posem a prova petits protocols de vida efímera que de vegades s’extingeixen o bé es recombinen, donant lloc a d’altres de nous. Mentre funcionen, moltes propostes de net.art es mantenen en un fràgil equilibri entre el caos i l’ordre espontani. És en aquesta fase intermitja, en el límit del caos com diria Chris Langton [4], on els sistemes es tornen creatius i passen les coses més interessants.

Un referent molt clar a l’hora de parlar de cooperació a la xarxa és el de la comunitat de desenvolupadors de software del tipus Open Source. Treball en xarxa, treball en paral.lel, coordinació descentralitzada, eficiència i optimització sembla que són termes que van junts, i plantegen un repte no només per a les formes tradicionals de producció industrial basades en una coordinació de tipus centralitzat i fortament jerarquitzat, sino també per a les formes d’organització social. Fins a quin punt l’Open Source, fent trontollar el mercat del software, o les xarxes ciutadanes, fent de contrapoder a la política tradicional, no constitueixen ja, per la seva capacitat de donar respostes creatives i pel seu impacte cultural, el millor exemple de net.art cooperatiu? [5]

Conceptes presents a hMosaicoop i que també trobem en altres projectes
La tasca d’artistes molt diversos ens ofereix un ampli ventall de treballs artístics que permeten la participació de l’espectador i/o la construcció cooperativa de l’obra. El que aquí ens interessa són aquelles propostes en les que les aportacions dels participants conformen i/o modifiquen l’obra, incidint així en l’experiència que en tindran els altres visitants. Aquests treballs tenen un aspecte social inqüestionable i també una dimensió política en tant que organitzen i regulen formes de cooperació entre els participants.

Les formes de contribució són molt diverses i en conseqüència també ho són els resultats o l’experiència obtinguda. En aquests treballs es planteja el conflicte de delimitar les formes o “nivells” d’autoria (i dels drets derivats d’aquesta). Molt lligat a això es posa de relleu el tema del control sobre el conjunt del projecte i sobre les aportacions de cadascú al mateix.

Aquest possible conflicte en el control de les aportacions és un dels punts de partida dehMosaiCoop. Molts projectes col.laboratius basats en aportacions gràfiques [6] utilitzen algun tipus de base de dades o software que gestiona la recepció d’aportacions i la seva visualització conjunta. Aquest “pal de paller” del projecte sol estar instal.lat en un únic servidor i gestionat per l’artista o grup que ha posat en marxa la proposta. D’aquesta manera la decisió de donar continuitat o fer desaparèixer el projecte es concentra en un sol punt. I si algun dels participants vol retirar la seva aportació ho ha de negociar amb qui gestiona.

En canvi, si unim al caràcter col.laboratiu el de ser un projecte distribuït, descentralitzem el control sobre les seves parts. A “hMosaiCoop” passa això perquè cadascú publica en el propi servidor i manté el control sobre la seva aportació. Si nosaltres abandonem el projecte aquest pot seguir funcionant.

La base del projecte són unes instruccions (com si es tractés d’una proposta artística tipus DIY [7]) sobre què s’ha de fer per participar-hi. En això és similar a altres projectes com ara “Icon Town” [8] que marca unes condicions a seguir. Aquestes pautes poden ser enteses com a protocols que fan possible l’encaix de les diferents peces, la connexió entre les parts del projecte. Però en el cas de “hMosaiCoop” ningú controla que aquestes “normes” es cumpleixin. Per exemple, algú podria “robar” les URL d’altres pàgines per incorporar icones en la seva composició sense haver de “negociar-les”. Els protocols penalitzen aquesta actuació ja que qui fa això admet no rebre cap enllaç procedent d’altres pàgines. Però a aquest “algú” podria no importar-li això.

En l’aspecte tècnic “hMosaiCoop” requereix d’un públic participant mínimament “alfabetitzat” com a usuari actiu d’internet (que sàpiga crear una pàgina HTML amb gràfics i publicar-la) [9]. Però d’altra banda, des del punt de vista de la creació de pàgines web, els coneixements tècnics necessaris són bastant elementals (cosa que no impedeix que es pugui anar més enllà, com ho demostren algunes de les aportacions que s’han fet).

Un altre aspecte important d’aquest projecte és l’us de la referència profunda (o “inlining”) en l’intercanvi dels gràfics. La referència profunda està en la base conceptual de la WWW i en la propia idea d’hipertext; tot i així ha estat discutida des de plantejaments jurídics vinculats als drets de reproducció [10]. L’us que aquí se’n fa no hauria d’admetre cap crítica ja que parteix d’una “negociació” de persona a persona i sempre es manté simètrica. L’intercanvi que es produeix implica el compromís de mantenir la URL estable. Si es canvia la localització d’un gràfic o de la pàgina, s’haurien d’avisar a les persones afectades. El qui visita “hMosaiCoop” sense participar-hi veurà una “exposició” de composicions de gràfics de 32×32 píxels enllaçades entre sí. Però ha de saber que cadascún d’aquests enllaços és també un petit compromís entre dues persones.

De fet alguns dels “nodes” d’aquesta xarxa ja han desaparegut i en algún cas ningú ha avisat a la gent implicada. Això és possible en el projecte i en aquest cas el que es pot fer és escriure demanant què ha passat. La gent sol respondre argumentant-ne els motius. Si el gràfic i la pàgina referenciades han deixat d’existir, simplement es pot retirar la icona corresponent de la propia composició.

L’intercanvi de URLs també implica adquirir la capacitat d’intervenir sobre les altres pàgines. Modificant un gràfic i mantenir-ne el nom i la ubiquació, el que estem fent és intervenir en les pàgines on aquest està integrat.

“hMosaiCoop” va iniciar-se com a activitat dins d’un taller de net.art on-line que dinamitzàvem [11] el febrer d’aquest any. Després vam proposar-lo en altres tallers i veient que el seu desenvolupament semblava interessant el mes de juny vam decidir fer-lo públic. En el context del taller el projecte implicava un debat posterior o en paral.lel que enriquia l’experiència. Aquesta part es perd però al mateix temps es guanya en possibilitats de creixement i d’intercanvi.

El projecte és dinàmic pel seu propi creixement (en incorporar-se nous nodes s’estableixen nous intercanvis amb els ja existents) però també perquè els participants poden canviar totalment la seva aportació en el moment que vulguin. De fet això ja està passant, algunes pàgines han canviat gràfics i composició des del moment en que van ser creades fins ara.

Com a obra de net.art cooperatiu “hMosaiCoop” fragmenta les contribucions en “nodes” separats i delimitats. Però “per sota” hi ha una xarxa d’inclusions creuades creada per les referències profundes. Una manera de tenir-ne una visió de conjunt és simplement explorar-lo amb un Navegador. Però una manera alternativa que en posa de relleu l’estructura és estudiar-lo amb “The Webtracer” de I/O/D [12].

Pel que fa al Taller d’Intangibles “hMosaiCoop” és només una part del nostre interés per explorar les possibilitats de la creació cooperativa a internet. La nostra proposta de recerca en el camp del net.art cooperatiu és de caire experimental; la reflexió va sempre lligada a l’experiència. Experiència com a espectador/usuari participant en projectes cooperatius que hi ha a la xarxa o utilitzant les eines creades per altres persones [13]. I també experimentació impulsant projectes en el que altres persones es poden implicar i participar.


NOTES:

[1] Un exemple de construcció cooperativa seria el punt de partida del nostre propi equip de treball. El TAG es pot entendre com el fruit (tangible?) d’un procés cooperatiu en construcció permanent. Els nostres interessos ens han portat a establir lligams entre l’art, la ciència i la tecnologia. Estem interessats en les implicacions artístiques i polítiques dels recorreguts i sistemes no linials, en l’estrucutra de les ciutats i del territori i en els sistemes basats en la participació i en la presa de decisions. Prenem com a referents les obres i les investigacions desenvolupades en camps molt diversos de les arts i de la ciència. Entre ells destacaríem: la teoria del caos, la recerca orientada a aconseguir vida i inteligència artificial, la geometria fractal, els laberints, les xarxes urbanes, les derives situacionistes, el moviment open source, i la literatura no lineal, entre molts d’altres.

[2] Una de les definicions en la que molts artistes s’hi reconeixen i que ha estat àmpliament citada, és la que dóna Joachim Blank en una intervenció a nettime l’any 1997:

“L’art a la xarxa [art on the net] no és res més que documentació sobre art que no ha estat creat a la xarxa, (…) i, en termes de contingut, no estableix cap relació amb la xarxa. (…) L’art.en.xarxa [net.art] funciona només a la xarxa i té la xarxa o el ‘netmyth’ com a tema (…) Un grup o una persona dissenyen un sistema que pot ser expandit per altres persones (…) els projectes d’art.en.xarxa sense la participació de persones externes són potser conceptes interessants, però no es posicionen com a creació col.lectiva a la xarxa”.
Joachim Blank “What is netart ;-)?” a nettime-ZKP4

[3] Actualment hi ha copies d’aquest document a:

hMosaiCoop [a enlloc.org]
hMosaicoop [a nbadia]
hMosaicoop [a fundaciocrit.org]
hMosaicoop [a Mosaic gmmd.net]

[4] Chris Langton, Norman Packard o Stuart Kauffman són alguns dels investigadors que han estat treballant amb autòmats cel.lulars i xarxes booleanes per mirar d’entendre conceptes claus com ara el del límit del caos, o el de l’autoorganització, el quals, amb el desenvolupament del net.art, esdevenen d’allò més pertinents.

[5] Si partim d’una concepció ampliada de l’art, que inclogui qualsevol activitat creativa, els treballs de desenvolupament de codi obert i la mateixa comunitat de desenvolupadors i usuaris, podria ser vist com una “escultura social” a la manera de Beuys. Tecnologies i pràctiques com PHPNuke o els Wikis poden ser considerats com happennings i/o art en procés. També hi ha experiments utilitzant aquestes tecnologies amb finalitats poc convencionals, com el Wiki Visual Experimental creat per cludes JH (funciona millor sobre el navegador MS-IExplorer).

[6] Icon Town de Bernd Holzhausen permet enviar gràfics també de 32×32 píxels representant un fragment d’una ciutat amb perspectiva axonomètrica. El conjunt d’aportacions forma la ciutat. Cointelde Hannes Niepold permet incorporar vinyetes a un còmic que es va desenvolupant col.lectivament. Inclou un software per dibuixar on-line. A IO-N.NET (requereix SWF 5) de Gregory Chatonsky es poden enviar treballs gràfics i també dinámics i interactius . Els fitxers han de cumplir unes especificacions tècniques; un cop enviats s’incorporen a l’índex.

[7] Ens referim com a DIY (Do It Yourself – Fes-ho tu mateix/a) a un tipus de pràctica artística consistent en redactar unes instruccions que permeten “interpretar” (en el sentit musical del terme) l’obra. Des de la dècada dels setanta aquesta ha estat una pràctica habitual de diversos artistes (Gilbert & George, Michelangelo Pistoletto, Steven Pippin, Yoko Ono, Leon Golub, Nancy Spero, Lawrence Weiner, Rirkrit Tiravanija, Jonas Mekas, Ilya Kabakov o Damien Hirst, entre d’altres). L’artista redacta uns passos a seguir i és el públic qui seguint-los construeix l’obra. Com en una interpretació musical cada persona incorpora el seu “estil” personal a la interpretació. “hMosaiCoop” són també unes instruccions a seguir que deixen diversos aspectes oberts; la diferència rau en que aquestes instruccions són també uns “protocols” per a que el que un fa encaixi amb el que fan els demés. Hans Ulrich Obrist comisaria un projecte (Do It at e-flux) a internet que recull gran quantitat de propostes DIY.

[8] Les pautes a Icon Town són bàsicament pautes gràfiques. Indiquen el tamany de 32×32, el fet de respectar una perspectiva axonomètrica, l’encaix dels carrers o la paleta de colors. Els gràfics que no cumpleixin aquestes normes no seran incorporats a la ciutat. Hi ha altres pautes relacionades amb la incorporació d’un enllaç i el donar un nom a l’edifici. Veure pautes gràfiques a: “how to do an icontown icon“.

[9] L’expansió de l’us d’internet està rebent el suport de l’administració pública i de nombroses organitzacions. Es fan accions per capacitar com a usuaris persones de tots els àmbits socials. Moltes vegades però aquesta capacitació va encaminada a crear consumidors de continguts i serveis, descuidant la part activa i potencialment creativa de l’us d’internet. El plantejament inicial de la WWW prefigurava un usuari que seria alhora “lector” i creador d’hipertext. Navegadors com Mozilla/Netscape segueixen respectant aquest esperit incorporant un editor HTML (Composer) de fàcil us. “hMosaiCoop” està orientat a aquest tipus d’usuari. El projecte també pot ser vist com una proposta d’autor a autor, amb un plantejament molt pròxim a algunes propostes de mail-art convencional. De fet l’art a internet té un públic potencial molt gran però a l’hora de la veritat també existeixen circuits i vies d’accés. Alguns treballs de net.art comparteixen amb el codi-obert la idea de ser una creació per ser valorada i expandida per “iguals”.

[10] La referencia profunda planteja una série de reptes al mercat dels continguts: en primer lloc suposa un problema de drets d’autor, atès que es dilueix la distinció entre l’autor d’un determinat recurs i l’autor d’una pàgina proveïda amb aquest recurs. Hom pot apropiarse continguts sense fer-ne còpies fraudulentes, simplement establint un enllaç que resulta transparent a l’usuari final.. En segon lloc perquè permet accedir als continguts d’un determinat site saltant-se la ruta de navegació inicialment prevista, i això resulta especialment greu quan la major part de publicitat es troba en pàgines com ara la portada d’un site, que es presuposa que l’usuari mirará abans d’accedir a la resta de continguts. No hem d’oblidar, però, que aquest recurs és inherent a la tecnologia de la www, i que, per contra, la mercantilització de la xarxa no és cap estat natural ni inherent a aquesta, atès que va funcionar de forma no comercial des dels seus inicis fins fa molt pocs anys. La discusió, doncs, està servida. Es pot llegir una argumentació contraria a la referència profunda en l’article “Inlining” de Jordi Blasco. En ell es fa una interpretació jurídica excessivament esbiaixada, al nostre entendre, cap a la protecció dels drets de reproducció i de la indústria cultural.

[11] “hMosaiCoop” es va posar en marxa el mes de febrer del 2002 com a activitat dins un taller de net.art en el context dels estudis del Graduat Multimedia a Distancia (GMMD) de la UPC i la UOC. Posteriorment es va continuar en un taller presencial a la Fundació CRIT el mes d’abril, en un altretaller a distància del GMMD el juliol i en un taller presencial al CanariasMediaFest a l’octubre. A partir que el projecte es va fer públic el mes de juny s’ha començat a enviar a llistes de correu i a diverses convocatories.

[12] The Webtracer del grup I/O/D és un programa escrit en Lingo que entra dins de l’àmbit del que s’anomena software.art i més específicament, en aquest cas, browser.art. Ens ofereix una manera alternativa d’experimentar les pàgines HTML. Un dels mòduls del programa (Crawler) comença baixant una pàgina a partir d’una adreça donada i va “estirant” les pàgines enllaçades a la primera. En un altre mòdul (map) es va construïnt un diagrama de pàgines connectades. Altres mòduls permeten veure el codi HTML (HTML Stream), extraure’n el text (Extract) o bé veure un diagrama on es representen tots els recursos i enllaços d’una pàgina (Dismanteler). També hi ha un mòdul (Stash) que permet col.leccionar URLs i generar-ne un arxiu. Com que va seguint les pàgines enllaçades The Webtracer permet anar seguint els vincles establerts entre els diferents nodes de “hMosaiCoop” i construïr en el Map un diagrama del projecte. També podem agafar un node en concret i veure amb qui enllaça i quina és la ubicació dels gràfics que conté. El problema ve quan algú incorpora enllaços extres que no referencien pàgines del projecte sinó altres pàgines. Per allà s’escola el Crawler i comença a agafar altres pàgines, cada cop més “allunyades”. Això forma part del caràcter “incontrolable” del projecte.

[13] Partim de la idea que participar en una proposta de net.art cooperatiu no és (o no és només) un acte de consum cultural sinó una activitat artística en sí mateixa. L’experiència de participar-hi també és la millor manera de conèixer aquest treballs. Això sembla una obvietat però es que a vegades amb l’art participatiu hi ha la tendència a basar-se més en la crítica i la documentació que en la mateixa participació activa. En els tallers que hem realitzat hem vist també que el propi context “de taller” és una de les millors maneres d’aproximar-se a aquest tipus d’obra. Som un grup de persones, interessades en un tema comú i implicades durant un cert temps en treballar-hi; ens assegurem el quorum necessari perquè l’experiència funcioni (en alguns projectes després d’un moment punta baixa la participació); tenim uns canals de debat i discusió que ens permeten reflexionar a partir de l’experiència. Això és especialment important en obres basades en la sincronia com ara Open Studio o Beauty and Chaos. En totes dues hi ha un software on-line que ens permet fer “jam sessions” de dibuix; o sigui: diferents persones creant un mateix dibuix simultàniament. Perquè l’experiència sigui interessant hi ha d’haver un grup de gent i per assegurar-se’l el millor és citar-se un dia i una hora.


REFERÈNCIES:

LEWIN, Roger. Complejidad. El caos como generador del orden. Metatemas. Tusquets editores. Barcelona. 1995. [autor 1992].

GLEICK, James. Caos. Seix-Barral. Barcelona. 1998

GELL-MANN, Murray. El quark y el jaguar. Aventuras en lo simple y lo complejo. Metatemas. Tusquets. Barcelona. 1995. [autor 1994]

MUÑOZ, Santiago. La regulación de la red. Poder y derecho en Internet. Taurus. Madrid. 2000.

MATTELART, Armand. Historia de la sociedad de la información. Paidos Comunicación. Barcelona. 2002. [autor 2001].

WAYNER, Peter. La ofensiva del software libre. Granica. Barcelona 2001.

HIMANEN, Pekka. La ética del hacker y el espíritu de la era de la información. Destino. Barcelona 2002. [autor 2001]

CILLERUELO, Lourdes. Arte de internet: génesis y definición de un nuevo soporte artístico (1995-2000). Serie tesis doctorales. Serv. Edit. Universidad del Pais Vasco. 2001.

enlloc. Taller d’Intangibles. www.enlloc.org

BOSCO, Roberta i CALDANA, Stefano. Digital Jam. Una selección de arte participativo on line.ArtFutura 2001. www.artfutura.org/2001/digitaljam.htm

Llistes de correu nettime: http://amsterdam.nettime.org

Llista de correu eco:aleph-arts: http://www.aleph-arts.org/eco/index.html

Foro sobre Cibercultura del Congrés Online “Cultura & Política @ Ciberespacio” de l’Observatori per la Cibersocietat. 2002. www.cibersociedad.net/forum

Leave a Reply