Entrevista de Marina Vives al TAG Taller d'Intangibles

Entrevista realitzada per Marina Vives Cabré als membres del TAG Taller d’Intangibles Jaume Ferrer i David Gómez, com a part d’un projecte d’investigació del Màster en Art actual: anàlisis i gestió, de l’Institut de Formació IL3 de la Universitat de Barcelona.

Informació del projecte

  • Nom: TAG Taller d’Intangibles / David Gómez i Jaume Ferrer

  • Any de creació/fundació: 1996

  • Com us definiu?: Col·lectiu artístic i de recerca

  • Des de quin context local treballeu? Treballem a enlloc :) El nostre espai comú són els servidors a internet que fem servir. Però som de Premià de Mar (David) i de Terrassa (Jaume)

  • Àmbits/sectors de desenvolupament del vostre treball, projectes, etc. (artístic, social, científic, tecnològic, polític, …). Artístic, cultural, polític, tecnològic, social, de producció i recerca.

Característiques de la proposta/obres/serveis …

  • Amb quins elements acostumeu a treballar? (tipus de material, suport físic/digital, d’altres característiques…). Un material base força important són els conceptes. I metodològicament potser la distància curta i la retroactivitat entre l’anàlisi o la reflexió i la intervenció o producció. A més treballem amb alguns llenguatges de programació (PHP, javaScript, processing) i amb gestors de continguts (blogs, wikis, …) que ens permeten muntar o adaptar dispositius sociotècnics. Hem fet servir també argila i també elements senzills per fer instal·lacions (estenedors, pinces, carpetans, cadires, fulls de paper, fundes transparents, material de dibuix, …). I havíem fet també derives urbanes i instal·lacions espacials, també amb materials relativament assequibles.

  • Quin abast tenen els teus/vostres projectes? (locals, regionals, estatals, internacionals). Solen tenir una vocació global o glocal en el sentit en que siguin oberts i accessibles (especialment quan fem servir internet) i que s’hi pugui participar, alhora que és possible apropiar-se’n i re-elaborar-los (sempre fem servir llicències lliures). L’àmbit lingüístic però ha estat principalment el català i el castellà, l’anglès també en alguns projectes. Per les intervencions i activitats que hem fet en un lloc concret sovint hem mirat de tenir en compte l’entorn i/o la comunitat local. La perspectiva (subjectiva) local també ha estat un aspecte que ha format part d’alguns dels nostres treballs.

  • Tenen els vostres projectes un límit temporal? Com l’acotaries? (dies, mesos, anys, quan es realitza un determinat objectiu, indeterminat…). En molts casos quan els posem en marxa tenen un límit indeterminat. És clar quan és un “programa” que sempre es pot seguir utilitzant (com és el cas de Wikipool o de a-pam(del nas) ). En projectes com Germinador o HKp la idea és muntar una plataforma i tenir una etapa d’arrencada però que quedi com un recurs disponible que es pot seguir utilitzant i que nosaltres mateixos o altres poden seguir-hi treballant. En aquests casos hi pot haver fases. La feina principal en Germinador va ser entre 2005 i 2006. En HKp entre 2009 i 2011, amb un antecedent l’estiu de 2006. Projectes com Sopa de pedres parteixen d’una intervenció concreta (la col·laboració amb un institut i la instal·lació al Museu a Figueres) però generen un recurs que té continuïtat i és un projecte que podem tornar a recuperar puntualment. Argila també van ser dues intervencions puntuals (les dues de 3 dies) però vinculades a Germinador. Planter era una continuació de Germinador però amb una durada pre-fixada d’uns quants mesos que durava el desenvolupament del software. Cajacabeza va ser puntual, per una exposició, seguint una línia de treball al voltant de la desorientació i els laberints que ja havíem tocat amb Tol tol tol i a-pam. Algunes accions lligades a fets del context polític o social són puntuals i tenen la continuïtat lligada al context d’on surten, com Balcons que diuen, Wikiconstitución o El Trencaclosques. A vegades circumstàncies tècniques o de gestió fan que no tingui continuïtat un projecte o que deixi d’estar a l’abast el que aquest va produir com ens ha passat totalment o en part amb Germinador (pèrdua de dades d’un servidor), a-pam (deixar d’allotjar-lo els qui l’havien produït) o Wikiconstitución (excés de spam).

  • A qui van dirigits? Depèn de com sorgeixi. Hi ha projectes que han vingut d’una proposta que ens han fet, altres perquè teníem idees que s’adaptaven bé a alguna convocatòria de finançament, i a vegades d’un impuls per respondre o contribuir a quelcom o d’una recerca personal. Quasi sempre van dirigits a la societat en general sense buscar un “públic artístic” específicament ja que solen tenir un component d’intervenció o de diàleg. En alguns casos poden respondre a un públic concret, com a la gent que penjava pancartes contra la guerra als balcons (Balcons que diuen) o als qui volen posar comentaris als blogs de polítics (Trencaclosques). En el cas de Sopa de pedres i de GerminadorMaçart hi ha aspectes pensats específicament perquè els infants hi puguin participar. I com que hem fet vàries activitats de tipus taller o similar (Hangar, Golferichs, Maçart, UOC, Museu de l’Empordà, …) hi ha activitats orientades a un grup concret que es troba en un lloc.

  • El receptor/participant en els vostres projectes pot influir-hi? Si sí, com? Sí, quasi sempre. Els nostres projectes solen tenir una dimensió participativa i sovint de col·laboració o creació col·lectiva. De fet l’exploració de les possibilitats de participació és part de les nostres línies de treball i també de recerca i reflexió.
    Justament per això el “com” és divers. Wikipool o Argila són propostes de creació col·lectiva on la gent pot intervenir simultàniament o asíncrona produint una obra conjunta que no té un resultat definitiu; en el primer cas es fa fent servir un software online, en el segon modelant fang en un lloc concret. També Wikiconstitución té un caràcter similar, tot i que amb un “material” diferent: el text jurídic. HKp, com ho va ser Balcons que diuen, és en bona part un recurs de participació, oferint eines per documentar i compartir; tot i que va més enllà amb actuacions de treball de camp, dinamització i reflexió. Espais com els que vam intervenir a Maçart o al Museu de l’Empordà van ser sobretot dispositius de participació amb diferents propostes, amb alguns aspectes expositius però que es retroalimentaven de la participació.

Model organitzatiu. Estructura interna

  • Mètode de treball: Com neix i es fa un projecte al TAG? Com es prenen les decisions en el vostre col·lectiu? Tenim algunes línies d’interès: la creació col·lectiva i la participació; la visualització experimental de dades; l’aprofundiment democràtic i l’actuació política; les estructures complexes o de xarxa i la tensió entre perspectiva local i global; l’experimentació narrativa. La ocasió per fer una intervenció o projecte sobre qualsevol d’aquestes qüestions pot venir per una proposta externa (p.e: cas de Cosmocaixa, Zemos98 o Maçart); d’un projecte del col·lectiu que busca recursos en una convocatòria (p.e: HKp, Germinador, Planter); d’un impuls propi vinculat al context sociopolític (p.e: Wikipool, Wikiconstitución, Trencaclosques) o d’un procés d’experimentació que acaba donant resultats (p.e: sistemes de visualització de xarxes antecedents d’a-pam). En alguns casos això s’entrellaça.
    Els projectes i intervencions pot ser que hi treballem tots dos (Jaume i David), poden ser d’un sol o poden ser en col·laboració amb altres persones. Però són projectes del TAG quan responen a aquestes línies d’interès compartides i encara que un dels dos no hi treballi directament sol seguir-lo i pot fer-hi aportacions.
    Hem col·laborat amb Pimpampum (Dani Julià i Anna Fuster), amb en Jaume Nualart, amb en Joan Montserrat, amb en Roger Ballabrera, amb l’Enric Senabre i amb l’Enric Soler, entre d’altres. Aquesta col·laboració sol ser formant equip amb aquestes persones d’una manera força horitzontal.

  • Estructura: Quantes persones integren TAG Taller d’Intangibles? – resposta numèrica siusplau-
    2 persones: Jaume Ferrer i David Gómez, formem el col·lectiu des de 1996.
    El TAG té a més entitat jurídica com a entitat cultural des de 2000 i els socis som 3, amb en Miquel Rof.
    El treball en alguns projectes, com s’ha dit, és formant equips amb altres persones. L’equip bàsic dels projectes ha estat fins ara d’entre 2 i 4 persones.

  • Com s’organitzen els treballadors/col·laboradors? (organigrama / distribució de funcions, …). Quina importància té la col·laboració voluntària a l’estructura del TAG?
    Depèn del projecte o activitat.
    El funcionament és sempre bastant horitzontal i si cal prendre decisions es fa per acord o consens. El repartiment de tasques en molts casos és espontani i en activitats presencials tipus tallers o xerrades si pot ser les fem els dos conjuntament.
    En projectes de més envergadura pel que fa a temps i recursos en David ha assumit les tasques administratives i de gestió (a més de les altres tasques que li corresponguessin en la part creativa o de producció del projecte). En Germinador, Planter o HKp el repartiment de tasques i el temps de dedicació ha estat força equilibrat dins l’equip bàsic, tot i que sí que s’han repartit per endavant tasques concretes a cadascú (amb algunes comuns). Hi ha hagut col·laboradors més puntuals a qui s’ha encarregat una tasca concreta sense participar en l’equip del projecte com ara: traductors, correctors, il·lustradors.
    En cap cas s’han fet contractes laborals, s’han fet encàrrecs als col·laboradors remunerats (quan el projecte ho implicava) com a professionals independents, als quals es feia retenció de IRPF que després es liquidava.
    L’obertura a la col·laboració voluntària és important en la majoria d’activitats i projectes. De fet, en els projectes amb finançament on hi ha hagut col·laboradors que hem estat remunerats la idea ha estat la d’un equip petit (2-4 persones) que cobra per la seva dedicació de manera que el projecte sigui possible. Però el que aquest equip produïa en molts casos és un recurs o una eina per facilitar la participació o uns productes amb llicències lliures que poden ser re-utilitzats. Per tant, sovint tenim present la dimensió de la col·laboració voluntària no remunerada o, dit d’una altra manera, dels beneficiaris/participants que no reben remuneració del TAG però que poden fer activitat econòmica o rebre recursos d’una altra font implicant-se o fent servir els recursos generats per el projecte.

  • Recursos econòmics: Quin és l’origen dels vostres fons?
    Per a les despeses regulars del col·lectiu: aportacions personals nostres anuals que varien en funció del que cal.
    Per alguns projectes: convocatòries d’ajuts públics (Departament de Cultura Generalitat, CoNCA, Ajuntaments de Premià de Mar, Maçanet de Cabrenys i Figueres) o privats/3er sector (Fundació Miró, Fundació LaCaixa, Zemos98, Zeta) i premis amb dotació econòmica (CanariasMediaFest).
    Per activitats tipus taller o xerrades: els organitzadors, vinculats a administració pública, a institucions educatives o a sector associatiu (Golferichs, Casa del Mig, Trànsit Projectes, UOC, Hangar, Elisava, UPF, UPC). En alguns casos hem fet tallers per interès propi sense rebre remuneració (hackmeetings, escoles, congressos)
    Hem col·laborat amb Platoniq/Fuentes Abiertas en la fase prèvia del llançament de la plataforma de
    crowdfunding Goteo fent de betatesters amb projectes de prova, però per ara encara no hem fet cap campanya oberta de finançament d’aquest tipus.

  • Quin és el vostre pressupost anual? –resposta numèrica siusplau-
    Despeses regulars: entorn a 650€ que se’n van principalment en despeses de servidor, dominis i comissions bancàries. Ho estem intentant baixar.
    Quan hi ha
    projectes finançats el pressupost puja. Tot i que en algunes activitats la remuneració pot ser directa de l’organitzador a la persona sense passar pel col·lectiu.
    Només com exemple els projectes de més volum econòmic (arrodonint):
    Germinador+GerminadorMaçart 14.600€ (2005-2006)
    Planter 8.000€ (2007)
    HKp 11.500€ (2009-2011)
    El col·lectiu ha tingut doncs en els darrers anys un pressupost anual màxim al voltant dels 8.000€, amb anys entre 2000 i 5000€ depenent dels projectes que s’estaven fent i anys per sota de 800€ quan no hi havia cap projecte important en marxa o s’estava en fase de preparació.

Model organitzatiu. Estructura externa i relació amb el context

  • Col·laboreu amb altres institucions, col·lectius, etc.? (si sí, quins?). Quin tipus de col·laboracions són les més freqüents?
    Sí, amb diversos col·lectius i persones amb qui tenim afinitat. Amb ells hem treballat junts en alguns projectes, però també hem coincidit en altres coses, estem en contacte o en seguim la trajectòria.
    Pimpampum > vam treballar junts desenvolupant software de creació col·lectiva a Planter.
    Jaume Nualart > va col·laborar en la darrera fase de Germinador i a Planter desenvolupant software.
    Fundación RDZ > vam fer apam(del nas) per
    webside 1.0 que comissariaven a CaixaForum i cajacabeza+apamesnosepama per Fuera de control amb Zemos98
    Zemos98 > cajacabeza+apamesnosepama i altres col·laboracions a títol personal
    Platoniq > betatesters Goteo i col·laboracions a títol personal com amb el BCC
    Enric Senabre > col·laboració amb PliegOS.net, col·laboració seva a HKp i coincidència en altres iniciatives com UrbanLabs o Congrés OCS
    Observatori de la Cibersocietat > activitat paral·lela congrés 2009, participació a títol individual de David en l’equip organitzador
    Pantalla Zeta > participació nostra a Maçart i a Interactius Z que ells comissariaven
    Joan Montserrat > col·laboració seva a HKp formant equip amb David
    Roger Ballabrera > col·laboració amb HKp il·lustrant els PliegOS
    Miquel Rof > col·laboració amb en Jaume en diferents projectes d’il·lustració, membre del TAG com a associació, en seguim les seves experimentacions narratives.
    Enric Soler > col·laboració amb en Jaume en un projecte de codisseny de narrativa i visualització d’informació actualment en curs.

  • Com us situeu en el context social que envolta el vostre projecte?
    El nostre treball és molt sovint una forma d’intervenir o de participar en aquest context social, més que una finalitat en sí i més que una exploració d’un llenguatge, que es dóna en tot cas en funció d’aquesta contribució.
    El que fem és doncs polític, sigui d’una manera més o menys explícita. Però el nostre interès es situa sobretot en aportar instruments que permetin actuar, col·laborar, repensar les coses, canviar de perspectiva…
    Tot i així les intervencions en contextos locals (o sectorials) acaben sent puntuals o limitades en el temps. El paper que hi juguem com a artistes, activistes culturals o com a “autors” amb vocació de “co-autors” es pot problematitzar si l’identifiquem amb el soldat del conte “sopa de pedres” que vam treballar. El soldat fa una intervenció puntual i facilita als habitants del poble que es transformin a sí mateixos com a col·lectiu. Però el paper del soldat també està sota sospita, les diferents versions del conte pendulen entre el compartir i l’aprofitar-se. Nosaltres també posem les nostres pròpies intervencions sota sospita, perquè és la manera de no perdre’n de vista el propòsit i d’intentar entendre si la “participació” està sent un pont d’encaix en el context social o una forma de reclutament o una simple etiqueta.
    Una altra manera de veure-ho és situar-nos com a persones que formem part d’aquest context social, que tenim una perspectiva situada i que, tot i que fem esforços per pensar globalment, no deixem de pensar modelats per les condicions locals. És una manera més modesta d’entendre com intervenim, però en certa manera també més legítima.

  • Quin tipus de llicències utilitzeu més sovint?
    GPL 3 o AGPL per al software generat
    Creative Commons Reconeixement Compartir Igual 3.0es per altres continguts com imatges, peces audiovisuals i textos.
    Fem una aposta clara, ètica i política, per les llicències lliures i per facilitar la reutilització i re-elaboració dels recursos i continguts que produïm.
    Per això procurem utilitzar en el possible eines lliures, ja que vam veure per experiència pròpia (el 2003 amb la primera versió de Wikipool) que no podríem produir software lliure si no treballàvem amb software lliure.
    També apostem per treballar a partir d’obres i recursos lliures o al domini públic que hagin produït altres persones, formant part d’una cadena que fomenta la circulació de la cultura, la innovació i la reciprocitat.

  • Què destacaríeu com a punts forts del vostre projecte?
    Si ens referim al TAG el fet de ser un col·lectiu petit però obert a la col·laboració amb altres persones i col·lectius afins és un avantatge que ens dóna flexibilitat. També el fet de no obligar-nos a mantenir una activitat constant facilita que els projectes madurin o que responguem a propostes o oportunitats externes quan hi encaixem.
    Si ens referim als projectes la combinació d’experimentació, reflexió, sentit crític i de la dimensió participativa pensem que pot ser un punt fort. També és una fortalesa la utilització d’eines i de llicències lliures que ens situa en una cadena creativa més àmplia i que, en certa manera, respon a la consciència de ser un node i no un centre.

  • Quins diries que són, si n’hi ha, els punts dèbils o riscos del vostre projecte?
    La combinació de ser petits, de no tenir una dedicació ni una font de finançament estable i de treballar amb tecnologia digital online dificulta el fet de poder fer un manteniment regular i acurat dels projectes que hem fet, del lloc web del col·lectiu o dels projectes que volem seguir mantenint actius i dinamitzant.
    La nostra formació tecnològica bastant autodidacta també suposa un risc quan produïm software, que pot no ser prou robust o, fins i tot, que pot tenir un plantejament poc convencional o acurat que no ajudi a que altres programadors hi vulguin seguir treballant.
    En fer projectes amb una dimensió participativa sempre hi ha el risc que la participació sigui baixa i que això no et permeti arribar al fons de les possibilitats que el plantejament que has fet suposa. Vinculat a això l’etiqueta d”artístic” que pot tenir el nostre treball pot ser una barrera a la seva re-utilització, malgrat les llicències lliures, per la càrrega d’autoria forta que l’etiqueta té en alguns sectors.
    Tot i això aquestes debilitats i riscos van lligat a les nostres característiques com a col·lectiu i a les dels projectes que ens interessen i, per tant, també a les seves fortaleses, pel que entenem que les hem d’assumir, intentant-les superar o buscant al menys decantar la balança.

  • Quin tipus de motivacions creieu que hi ha darrere del vostre tipus de projecte?
    Hi ha un interès per explorar i experimentar, buscant les possibilitats de les coses. També hi ha un interès per compartir i col·laborar, més que no pas per comunicar, que pot estar més circumscrit a la nostra producció escrita. Hi ha també un interès per produir o contribuir a produir “eines” (en el sentit tecnològic, metodològic o conceptual) que altres puguin utilitzar.
    Tenim un sentit crític acusat :) en relació a la tecnologia i també a les institucions i dinàmiques socials, que s’integra en el nostre treball. I un interès per la reflexió i la recerca; potser també en la teorització i en que aquesta es retroalimenti amb l’experimentació.

Leave a Reply