Sopa de pedres

 

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Revisitem el conte “la sopa de pedres” on un soldat (o un rodamón) aconsegueix que la gent d’un poble (o d’un mas) li donin els ingredients per fer una sopa. És un conte d’origen incert (potser de l’Europa de l’Est) que es va difondre especialment després de la Segona Guerra Mundial com un relat de solidaritat i cooperació. Com a partir d’un petit engany inicial el foraster fa que una comunitat desconfiada descobreixi els valors de la col·laboració. Però la mateixa història pot donar missatges diferents segons com la expliquem. El conte també ens permet reflexionar sobre la construcció, reconstrucció, interpretació i apropiació del relat. Sobre els contes com a material modelable.

L’any 2006 vam començar a utilitzar aquest conte en el Festival Maçart, recollint-ne versions, explicant-lo i dibuixant-lo. També vam fer l’activitat “un conte en 10 cadires” on els infants dibuixaven la part del conte que volíen i després es reunien en carpetans sobre els respatllers de les cadires que servien d’expositor per veure el conte il·lustrat.

L’any 2008 vam treballar-lo amb l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres on tres estudiants del batxillerat artístic van representar-ne versions il·lustrades en diferents contextos de guerra i estudiants del batxillerat d’arts escèniques van crear diferents versions teatralitzades que es van enregistrar en vídeo. El resultat es va mostrar i representar al Museu de l’Empordà en un espai “Figueres pren sopa de pedres” on també hi havia “un conte en 10 cadires” i altres activitats programades on podíen participar els visitants.

El mateix any vam posar en marxa el wiki Sopa de pedres com un espai de documentació pel material generat però sobretot com un espai d’experimentació i re-interpretació del conte.

Representació sopa de pedres Museu de l'Empordà

Leave a Reply